Patrimoni Cultural Material de la Humanitat per la UNESCO l’any 1984 i es va ampliar el 2005

Barcelona (Barcelonès) i Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat)

Antoni Gaudí i Cornet (1852–1926) va néixer el 25 de juny de 1852 a Reus (tot i que alguns documents indiquen Riudoms, també al Baix Camp). Era fill d’un calderer, fet que va influir molt en la seva manera de concebre l’espai i les formes, ja que des de petit va aprendre a treballar amb el metall i a entendre les estructures tridimensionals.

Es va traslladar a Barcelona el 1869 per estudiar arquitectura a l’Escola Provincial d’Arquitectura, on es va titular el 1878. Els seus professors ja aleshores van notar que tenia un estil molt personal i una gran capacitat per al disseny.

Gaudí va desenvolupar un estil únic, molt diferent del dels seus contemporanis. Va combinar la inspiració en la natura, l’ús innovador de materials (com el ferro, la ceràmica i la pedra) i una profunda dimensió simbòlica i religiosa.

Gaudí era un home molt catalanista, religiós, auster i reservat. En els últims anys de la seva vida, es va dedicar gairebé exclusivament a la Sagrada Família, vivint dins del taller del temple.

El 7 de juny de 1926, Gaudí va ser atropellat per un tramvia a Barcelona. Va morir tres dies després, el 10 de juny de 1926, a l’Hospital de la Santa Creu. Va ser enterrat a la cripta de la Sagrada Família, on encara avui és venerat per molts.

Antoni Gaudí amb obres com la Sagrada Família, Casa Batlló, La Pedrera (Casa Milà), Park Güell era un dels tres arquitectes més reconeguts del modernisme català. Els altres dos eren Lluís Domènech i Montaner amb Hospital de Sant Pau, Palau de la Música Catalana, que també són Patrimoni de la Humanitat i Josep Puig i Cadafalch amb construccions com la Casa Ametller, Casa de les Punxes.

El Modernisme català va ser un moviment artístic i cultural que es va desenvolupar aproximadament entre finals del segle XIX i principis del segle XX (cap al 1880–1910), i que va tenir una gran importància sobretot en l’arquitectura. Va ser l’expressió catalana del moviment modernista europeu (com l’Art Nouveau), però amb una personalitat pròpia molt marcada.

Aquesta personalitat marcada del modernismes català el podem trobar amb els següents elements:

Inspiració en la natura: Es busquen línies corbes, orgàniques i asimètriques, que recorden el creixement i moviment de la natura. Plantes, flors, animals apareixen en escultures, forja, ceràmica, vidrieres i motllures pressents a moltes d’aquestes construccions.

Innovació tècnica i funcional: Els arquitectes modernistes combinen creativitat artística amb innovació tècnica. S’introdueixen solucions constructives noves: estructures de ferro i maó, arcs parabòlics, cobertes catenàries, com a més destacats i es busca lluminositat, amplitud i harmonia en els espais interiors.

Ús de materials nobles i decoratius: Es combinen materials tradicionals com la pedra, el maó vist, la fusta i el ferro forjat amb altres més nous, com la ceràmica vidriada i el trencadís (mosaic fet amb fragments de rajoles trencades, molt utilitzat per Antoni Gaudí). Amb la combinació d’aquests materials s’aprofita al màxim la seva riquesa cromàtica.

Importància de la decoració: Pel modernisme la decoració és essencial, no només un afegit. Es treballa tant l’exterior com l’interior dels edificis, sovint amb un disseny global: façana, mobiliari, vitralls, ferreria, mosaics... tot segueix un mateix estil.

Les obres d'Antoni Gaudí reconegudes per la UNESCO són un conjunt de set edificis d’estil modernista situats 6 a Barcelona i un a Santa Coloma de Cervelló concretament a la Colònia Güell. Inicialment, es van declarar com a Patrimoni de la Humanitat el Parc Güell, el Palau Güell i la Casa Milà “La Pedrera” a Barcelona (1984), però es va decidir ampliar la designació l'any 2005 a d'altres quatre edificacions dissenyades per l'arquitecte Antoni Gaudí (1852-1926), passant a anomenar-se «Obres d'Antoni Gaudí». Les últimes quatre edificacions que es van afegir són: La Sagrada Família; la Casa Batlló; la Casa Vicens i la Cripta de la Colònia Güell.

Aquestes construccions testifiquen l'excepcional contribució creativa de Gaudí al desenvolupament de l'arquitectura i tecnologia constructiva de finals del segle XIX i principis del XX.