Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 1991

Vimbodí i Poblet de la comarca de la Conca de Barberà

El Monestir de Poblet, oficialment el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, és un monestir de l’orde del Cister va ser fundat cap a l’any 1150 per iniciativa de Ramon Berenguer IV, com a part de la repoblació de la zona.

És un dels grans monestirs del Cister a Europa, Poblet representa l’evolució de l’arquitectura monàstica i el paper de les comunitats religioses en la història medieval catalana.

La construcció del conjunt principal es va desenvolupar entre els segles XII i XIII, moment en què es van aixecar l’església abacial, el claustre major i al seu voltant les dependències monàstiques (sala capitular, refetor, dormitori...) Arquitectònicament es combina estils romànic i gòtic majoritàriament però amb una marcada sobrietat pròpia de l’orde cistercenc. Per exemple, l’església abacial té planta basilical de tres naus.

El monestir està situat a la vessant nord de les muntanyes de Prades, envoltat de bosc i paisatge protegit, cosa que reforça la seva funció com a lloc de recolliment, espiritualitat i pregària.

El monestir de Poblet va tenir una rellevància política i simbòlica com a panteó dels reis de la Corona d’Aragó, fet que li atorga una dimensió històrica més enllà de la religió. I la seva conservació i restauració representen també un exemplar projecte de recuperació del patrimoni cultural i religiós a Catalunya.