Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 1997

Barcelona (Barcelonès)

Els dos edificis són obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1850 -1923) com a arquitecte es va avançar a les propostes arquitectòniques europees, amb un llenguatge innovador i una arquitectura fonamentada en un nou concepte integrador de totes les arts. I va formar deixebles com Gaudí, Puig i Cadafalch entre d’altres.

Palau de la Música Catalana

Es va construir entre el 1905 i el 1908 com a seu de l’Orfeó Català, finançat mitjançant subscripció popular. És una peça cabdal del modernisme català l’edifici destaca per la seva estructura amb una part central metàl·lica recoberta de vidre, que proporciona llum natural, i per la combinació d’escultura, mosaics, vitralls i forja com a arts aplicades integrades.

A la façana exterior es barregen elements escultòrics, que fan al·lusió al món de la música, amb elements arquitectònics modernistes d'inspiració barroca. A l'interior, l'arquitecte va combinar magistralment els diversos materials de construcció amb ceràmica i vidre. La sala i l'escenari formen un conjunt harmònic, en el qual un s'integra en l'altre. L'escenari està dominat a la part superior pels tubs de l'orgue, que es converteixen al seu torn en un element decoratiu. L'embocadura de l'escenari està emmarcada per il·lustracions escultòriques espectaculars, ambdues al·legories de la música culta i de la música popular: a la dreta, un bust de Beethoven i a l’esquerra el bust Josep Anselm Clavé.

Actualment, el Palau no sols acull concerts de gran nivell, sinó que s’ha convertit en un punt clau de la vida cultural i social de Catalunya, i un símbol de catalanitat.



Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Aquest hospital modernista va ser projectat per Lluís Domènech i Montaner amb la col·laboració del seu fill per la part final, i es va iniciar la construcció de nou recinte al 1902 aprofitant un llegat del banquer Pau Gil i Serra. El conjunt ocupava una superfície de 145.470 m².

Domènech i Montaner va gaudir d'una llibertat absoluta en el disseny, la construcció i la decoració de l'hospital. El projecte original preveia 48 pavellons aïllats en forma de «ciutat-jardí» dins de l’Eixample, connectats per galeries subterrànies i envoltats de jardins, on malalts i visitants podien passejar i estar a l'aire lliure, sentint-se més en un sanatori que no en un hospital tancat. Finalment es van construir 27 pavellons, 16 dels quals modernistes i l’hospital es va inaugurar el 1930.

El recinte va funcionar com a hospital fins a la tardor de 2009. Posteriorment es va rehabilitar per convertir-se en espai cultural, de coneixement i difusió patrimonial, sota el nom de «Recinte Modernista de Sant Pau».