Dia 11 : Esglésies romàniques de la Vall de Boí
Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000
Vall de Boí (Alta Ribagorça)
La Vall de Boí, al cor dels Pirineus catalans, destaca per un conjunt excepcional d’esglésies romàniques . El valor d’aquestes esglésies rau en la concentració d’aquest tipus d’edificis en un espai tan reduït, i en la seva majoria molt ben conservats en el seu context originari.
Són nou edificis (vuit esglésies i una ermita) distribuïts al llarg de la vall, construïts entre els segles XI i XII. D’estil romànic llombard: pedra molt ben treballada, campanars esvelts de torre, decoració exterior d’arquets cecs i bandes llombardes. A l’interior les pintures murals i les talles són elements destacats de l’art medieval català conservat en aquests temples, al llarg dels segles.
Aquest conjunt d’esglésies està format per:
• Sant Climent de Taüll (Taüll)
• Santa Maria de Taüll (Taüll)
• Sant Joan de Boí (Boí)
• Santa Eulàlia d’Erill la Vall (Erill la Vall)
• Sant Feliu de Barruera (Barruera)
• Nativitat de Durro (Durro)
• Santa Maria de Cardet (Cardet)
• Assumpció de Cóll (Cóll)
• Ermita de Sant Quirc de Durro (Durro)
Aquestes esglésies no només complien funcions religioses sinó també socials i defensives -els campanars de les esglésies feien de torres de vigilància.
A través de la seva arquitectura i decoració mural, aquestes esglésies il·lustren les estructures socials, religioses i econòmiques de l’edat mitjana a la regió, així com els vincles entre el món pirinenc i els corrents artístics europeus.