Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2023

Menorca

La Menorca Talaiòtica és una de les expressions culturals prehistòriques més remarcables del Mediterrani occidental.

És una fase cultural prehistòrica de l’illa de Menorca que abasta aproximadament des de mitjans Edat del Bronze fins al final de l’Edat del Ferro, fins a l’any 123 aC, quan l’illa és conquerida pels romans.

El patrimoni arqueològic menorquí és d’un valor excepcional, tant per la qualitat i singularitat de les construccions com pel fet que l’illa concentra una de les densitats més altes de jaciments prehistòrics en un territori insular.

Aquest patrimoni es caracteritza per una arquitectura monumental de pedra en sec i de blocs molt grans amb construccions específiques com els:

Talaiots (torres de vigilància) però podien haver tingut altres funcions domini del territori, símbols socials i possiblement rituals. La seva funció exacta encara és debatuda.

Navetes (naus invertides, sovint funeràries) són úniques en el món: per exemple, la Naveta des Tudons esta molt ben conservada.

Recintes de taula (santuari amb una gran pedra vertical i altra horitzontal formant una “T”) semblen vinculats a rituals: s’han detectat residus de focs, ossos d’animals sacrificats i ànfores de vi en excavacions.

El paisatge menorquí actual encara manté molts elements d’aquesta cultura: murs de pedra seca, murs agraris, terrasses, assentaments que es veuen integrats al medi.

Paisatges i assentaments que mostren una relació entre l’ésser humà, el territori i possiblement el cel: algunes construccions tenen orientacions astronòmiques i interconnexions visuals entre sí.